Al 2010 es compleixen 79 anys de la proclamació de la II República per un poble que va irrompre en la història reclamant i exercint la seva sobirania. El moviment republicà, té avui la doble responsabilitat de ser portaveu de la memòria històrica i canal de les àmplies aspiracions democràtiques, així com la responsabilitat del canvi social anhelat per sectors populars cada vegada més amplis, molt especialment dels joves. IU és molt sensible a aquesta aspiració.
Els republicans i les republicanes de tota condició hereus i hereves del llegat social, cultural i emancipador brutalment truncat pel cop feixista de 1936 , vam cridar a la ciutadania a avançar en la legítima aspiració de la III República. La monarquia és la negació de la igualtat davant la llei al considerar-la inviolable i irresponsable, i amb privilegis i drets per raons de naixença. No haurà democràcia plena, si encara existeixen àmbits de l'Estat al marge de l'elecció popular.
La casa Real espanyola rep anualment dels pressupostos generals de l'estat prop de 9 milions d'euros, que gestiona amb total mancada de transparència actuant com un veritable paradís fiscal. Tractant-se de diners públics cap institució hauria de gestionar-lo sense transparència i sense control.
La bandera republicana, com símbol de rebel·lia i resistència, expressa el rebuig a un ordre social en el qual la desvergonya, la impunitat i la corrupció semblen avançar sense fre. En aquest context, que alguns pretenen convertir en un fangar els espais de llibertat es restringeixen, i el contingut dels drets laborals i socials no es compleixen ni respecten; aquest és el precari futur que s'oferix al conjunt de les treballadores i treballadors. Enmig d'una crisi devastadora, la major deslegitimació del sistema prové de la percepció del deteriorament de les condicions de vida i de treball, conseqüència implacable de les polítiques especulatives i neoliberals.
Els beneficis insultants de la banca i altres agents responsables de la crisi, contrasten amb les sagnants xifres de desocupats que no cessen d'augmentar. Creix la por, la preocupació lògica de les famílies, creix el nombre de situacions d'ajustament empresarial descaradament oportunistes i, en definitiva, creixen la precarietat i la temporalitat.
També coneixem, els casos de desnonament de famílies que són desposseïdes dels seus habitatges per no poder plantar cara a crèdits hipotecaris atorgats en frau de llei, i que suposen veritables atropellaments a la ciutadania. Per al republicanisme, els valors de justícia, llibertat, igualtat i solidaritat són incompatibles amb una política econòmica, tan mesquina amb els treballadors com consentidora amb els poderosos, que l'actual Govern de l'Estat duu a efecte. El capitalisme és la negació de la democràcia.
Defensem la laïcitat de l'Estat, de manera que les creences religioses quedin en l’àmbit de la consciència personal de les gents. Igualment vam afirmar que l'educació pública ha de ser laica, sense assignatures de religió, ni privilegis per a cap confessió religiosa. No es pot seguir argumentant que els Acords amb la Santa Seu, de 1976 i 1979, són un mur insalvable per a avançar cap a una societat i una escola laica. Exigim la seva denúncia i derogació.
La condemna de la Dictadura de Franco, que en el seu moment va aprovar el Consell d'Europa i que encara no ha realitzat el rei Joan Carles I, només tindrà credibilitat si es declara la nul·litat plena de tots els judicis militars sumaríssims pels quals van ser assassinats, torturats i empresonats centenars de milers de persones. La restitució de la seva memòria exigiria trencar el pacte de silenci que des de la Transició opera com una gegantina "Llei de Punt Final". Però, lluny de donar aquest pas, la judicatura –a la qual no sabíem que s'estava referint Franco quan va sancionar allò que “tot queda lligat i ben lligat”- asseurà en el banc dels acusats al jutge Garzón, és el món al revés. L'administració de Justícia a Espanya no s'ha adequat als valors democràtics i a la defensa dels drets humans, la parcel·la de la justícia no va sofrir modificació de fons en la transició. Per a IU, la clau de volta de la persistència de tota l'estructura de dominació econòmica, jurídica, social i militar hereva del franquisme, és la monarquia.
I com passar per alt, quan de salut democràtica estem parlant, a aquesta malformació que suposa el vigent sistema electoral espanyol!. La Llei electoral no garanteix la igualtat de vot, prevalent al bipartidisme i castigant i ignorant el valor del vot a formacions com IU, necessita quatre vegades més vots per a obtenir representació parlamentària. Que la Llei sigui injusta, en un context de descrèdit generalitzat de la política; de l'evidència de l'existència de casos espectaculars de corrupció; de l'evidència d'un ús fraudulent de la representació a partir de la minusvaloració del programa electoral; de la pèrdua de sentit en la confrontació política quan es constata que els dos partits majoritaris comparteixen aspectes substancials de la política econòmica, per exemple, que la llei sigui injusta, diem, és un baldó per al nostre sistema democràtic i la seva reforma, llavors, apareix com una urgència democràtica.
Mentre la Constitució de 1931 establia la renúncia a la guerra per a intervenir en conflictes internacionals, se'ns manté en l'OTAN i, gairebé vint-i-cinc anys després del Referèndum, estem en la cúspide de la seva estructura militar, ocupant països com Afganistan. Estem donant suport a tot tipus d'agressions imperialistes a altres pobles, a l'atropellament dels drets humans, a les constants matança de civils. Se'ns llança a la cara el nom de Cuba!, mentre se'ns silencia que l'ONU ha establert que el triangle de Centreamèrica (El Salvador, Guatemala i Hondures) és la zona més violenta del planeta; se'ns crida Cuba!, mentre aquestes mateixes veus converteixen en invisibles als 7.500 presos polítics a Colòmbia: sindicalistes, activistes dels drets humans, mestres, camperols, ecologistes…; Cuba!, insisteixen, mentre la comunitat internacional roman impasible el feminicidi ja generalitzat en tot Mèxic. És la doble rasadora dels mass media i els poders fàctics.
Cridem a la ciutadania a estendre la mobilització per la III República, vinculant-la amb les lluites concretes de les treballadores i treballadors, dels moviments socials, dels joves, del moviment veïnal i, en general, amb la força de la memòria d'un dels més destacats exemples de rebel·lia, de resistència i d’ internacionalisme: el de les generacions que en la Guerra Civil i la lluita contra la Dictadura van donar la seva vida i la seva joventut per la llibertat, contra el feixisme.
Per la recuperació de la memòria i la història. Per un procés constituent cap a la III República.
Salut i República!
0 comentaris:
Publica un comentari a l'entrada