"Ni nos Domaron, ni nos Doblegaron... ni nos van a Domesticar!!"

L'àrea federal de Joventut d'Esquerra Unida lamenta profundament la pèrdua d'un home irrepetible: Marcelino Camacho.

Els i les joves que integrem aquesta força política plorem la pèrdua d'un dels referents més importants en la lluita del moviment obrer. Durant la guerra, l'exili, la dictadura i la democràcia, Marcelino, va lluitar sempre pels drets dels treballadors i les treballadores, patint per això, en nombroses ocasions, la detenció i la presó. Va ser el primer secretari general de CCOO, tant en clandestinitat com en democràcia, després de ser triat en el I Congrés de 1978. El seu compromís i ideologia el van portar a ingressar en el Partit Comunista d'Espanya i, posteriorment, el 1985 va ser un dels fundadors del nostre moviment polític i social a nivell federal, Esquerra Unida.

Per a molts de nosaltres representa el paradigma de compromís i coherència, honestedat i treball, militància i lluita. Com a militant i com a representant sindical i polític, personificava nostre ideal de treballador al servei dels interessos de classe.

En el transcurs d'aquests tristos i incerts dies en que temíem l'arribada d'aquesta notícia, un company ens va explicar una anècdota que exemplifica millor que moltes paraules la humanitat d'aquest home irrepetible: durant una xerrada en un local d'IU a Madrid, se li va acostar un jove a Marcelino que, tímidament, li va demanar un autògraf, al que Marcelino li va contestar que només ho faria si aquest li signava un altre. L'al.lot perplex li va preguntar que per què l'anava a voler ell, al que Marcelino va contestar que volia el seu autògraf perquè si ell, que era vell havia fet tantes coses, ell que ja les coneixia i que era tan jove, podria fer moltes més i per quan això fos una realitat, ell volia poder guardar aquest record.

Els i les joves que integrem Esquerra Unida volem manifestar el nostre condol i la nostra tristesa en anar nostre admirat i estimat company Marcelino i seguirem treballant i lluitant incansablement per, algun dia, poder fer-nos mereixedors d'aquesta confiança i esperança que va dipositar en nosaltres tantes vegades.

Fins sempre, company de l'ànima, company.