La Constitució espanyola va arribar després de la mort del dictador i va suposar la recuperació de les llibertats i la democràcia política, però va obligar, igualment, a la renúncia a referències històriques de l'esquerra com són la memòria de la lluita antifranquista, el dret d'autodeterminació i la república. Així mateix la interpretació i desenvolupament que han realitzat els successius governs de l'estat, buidant de contingut els estatuts d'autonomia i afavorint l'avenç de les polítiques neoliberals.
L'esquerra sempre ha reconegut la oportunitat de la Constitució de 1978 com a via de trànsit de la dictadura a la democràcia i expressió de pacte i acord entre posicions diferents, ara bé, no per això podem renunciar a les nostres reivindicacions legítimes, que en el seu moment vam haver de posposar en nom a l'acord i al consens tan necessaris per poder avançar en un règim de llibertats i consolidació de l'Estat de Dret. Malgrat tot algunes conquestes de l'esquerra previstes en la Constitució no són avui més que paper mullat, com els drets al treball, a l'habitatge o a l'accés a la cultura.
Alhora, la Llei Electoral continua imposant un turnisme caciquista que incompleix de fet el principi del pluralisme polític i la representativitat democràtica mateixa de les institucions, la fórmula de la "aconfessionalitat" de l'Estat segueix sent la tapadora per no separar la jerarquia eclesiàstica dels seus privilegis en lloc de la garantia perquè la llibertat de consciència es visqui en igualtat i en tota la seva diversitat sense imposicions morals, i la reparació històrica de la dignitat i la justícia dels que van donar la seva llibertat i la seva vida contra la dictadura, és vetada.
El futur implica necessàriament aprofundir en polítiques de participació ciutadana, una Constitució que no contempli el dret a decidir o qüestioni el seu exercici com a expressió de la voluntat popular estarà definitivament obsoleta i superada. Avui som cada vegada més les persones que ens sentim republicanes i així ho manifestem. Fins quan podrà la Constitució protegir la monarquia actual i tots els seus privilegis?
Des de Joves d'EUIB reivindiquem ara una segona transició, que ens permeti superar els dèficits de la primera, inclòs el debat democràtic entre monarquia i república, que no es va poder decidir el 1978, però sí que podem fer-ho avui. Ningú no pot negar-nos aquest dret, que legítimament ens correspon, sobretot en un moment en què la monarquia hereditària manca de tota raó de ser i la seva pròpia vigència es contradiu amb els senyals d'identitat inherents a una democràcia.
Emplacem a totes les formacions polítiques i agents socials a promoure un debat en profunditat que, sobre la base d'un ampli consens, garanteixi que l'ordenament jurídic-polític reconegui el dret a decidir, la plurinacionalitat, organitzi les bases d'un Estat federal, laic, que empari els drets socials de tota la ciutadania, que assoleixi la igualtat dels drets de les dones amb els dels homes i ens permeti optar entre monarquia i república.
Finalment, des de Joves d'EUIB considerem imprescindible que tots i totes les joves que no he votat aquesta Constitució, totes i tots aquells joves que encarnem la primera generació que viurà pitjor que les seves mares i pares, mantinguem ben viu l'inconformisme i rebutgem que d'aquesta Constitució només es respectin sagradament les aportacions de la dreta postfranquista (començant per la Monarquia o per les resistències a una descentralització federalitzant de l'Estat), i es compleixi en sentit estricte també en la seva pota social i ciutadana. Aprofitant aquest context de crisi del sistema capitalista, per encetar un nou procés constituent cap a una Tercera República federal, avançada socialment i participativa.
0 comentaris:
Publica un comentari a l'entrada