El 14 d’abril de 1931 es proclamà la Segona República Espanyola, després que els republicans guanyessin en la majoria de capitals en les eleccions municipals del 12 d’abril de 1931.
Després de la proclamació de la República, un Govern provisional va convocar eleccions el mateix any i va ser escollit com a president del Govern Manuel Azaña amb el suport de republicans i socialistes.
Es va aprovar una nova Constitució: una constitució laica, igualitària, de classe treballadora, que donava el dret als pobles de l’estat a l’autogovern, amb el principi d’elecció dels càrrecs públics, sufragi universal (per primera vegada podien votar les dones), separació entre l’Església i l’Estat, la legalització del matrimoni civil i del divorci, entre altres millores socials. En definitiva, va suposar un avanç notable en el reconeixement i defensa dels Drets Humans.
El record d’aquesta constitució republicana ens ve a la memòria en aquests temps de crisi econòmica a on els beneficis insultants de la banca i altres agents responsables de la crisi, contrasten amb les sagnants xifres de desocupats que no cessen d'augmentar. Creix la por, la preocupació lògica de les famílies, creix el nombre de situacions d'ajustament empresarial descaradament oportunistes i, en definitiva, creixen la precarietat i la temporalitat.
També coneixem, els casos de desnonament de famílies que són desposseïdes dels seus habitatges per no poder plantar cara a crèdits hipotecaris atorgats en frau de llei, i que suposen veritables atropellaments a la ciutadania. Per al republicanisme, els valors de justícia, llibertat, igualtat i solidaritat són incompatibles amb una política econòmica, tan mesquina i retalladora de drets dels i les treballadores com consentidora amb els poderosos, que l'actual Govern de l'Estat duu a efecte. El capitalisme és la negació de la democràcia.
També cal recordar que mentre la Constitució de 1931 establia la renúncia a la guerra i l'aposta per la pau per a intervenir en conflictes internacionals, se'ns manté en l'OTAN i, gairebé vint-i-cinc anys després del Referèndum, estem en la cúspide de la seva estructura militar, ocupant països com Afganistan i Líbia. Estem donant suport a tot tipus d'agressions imperialistes a altres pobles, a l'atropellament dels drets humans, a les constants matança de civils.
La bandera republicana, representa el nostre símbol de rebel·lia i resistència, expressa el rebuig a un ordre social en el qual la desvergonya, la impunitat i la corrupció semblen avançar sense fre. En aquest context, que alguns pretenen convertir en un fangar els espais de llibertat es restringeixen, i el contingut dels drets laborals i socials no es compleixen ni respecten; aquest és el precari futur que s'oferix al conjunt de les treballadores i treballadors. Enmig d'una crisi devastadora, la major deslegitimació del sistema prové de la percepció del deteriorament de les condicions de vida i de treball, conseqüència implacable de les polítiques especulatives i neoliberals.
Finalment, des de Joves d'Esquerra Unida considerem imprescindible que tots i totes les joves que no hem votat l'actual Constitució de 1978, totes i tots aquells joves que encarnem la primera generació que viurà pitjor que les seves mares i pares, mantinguem ben viu l'inconformisme i rebutgem que d'aquesta Constitució només es respectin sagradament les aportacions de la dreta post franquista (començant per la Monarquia o per les resistències a una descentralització federalitzant de l'Estat), i es compleixi en sentit estricte també en la seva pota social i ciutadana.
Aprofitem aquest context de crisi del sistema capitalista, i els propers comicis electorals del 22 de maig, per recuperar l’esperit de les municipals del 12 d’abril de 1931, que van derrocar la monarquia i un sistema polític i econòmic caducat, i amb el nostre vot encetar un nou procés constituent cap a una Tercera República federal, avançada socialment i participativa.
Salut i República!
0 comentaris:
Publica un comentari a l'entrada