Avui 18 de desembre és el dia internacional del migrant i des de Joves d'Esquerra Unida de les Illes Balears volem visibilitzar i denunciar la situació que travessa el país que ha obligat al fet que entre 2008 i 2013, segons l'INE, més de dos milions de persones abandonin l'Estat Espanyol, dels quals un 12% eren de nacionalitat espanyola i un 88% d'altres nacionalitats.
Aquestes xifres són una mostra més de la dramàtica situació en què ens trobem, conseqüència de la crisi i de les polítiques d'austeritat, que han donat lloc a taxes d'atur sense parangó i l'increment alarmant de la pobresa. Sens dubte, l'emigració forçosa de milers de persones està estretament vinculada a la crisi econòmica ia les polítiques d'austeritat iniciades a la UE sota els dictats de la Troica que agenollar als governs del PSOE i del PP a partir de maig de 2010. A més, aquestes conseqüències les patim amb més duresa la joventut, que en els últims 4 anys ha vist com el 90% de desocupació creat era de persones menors de 35 anys.
Malauradament la història es repeteix, tornem a emigrar com ja ho van fer les nostres padrines i padrins, fugint de la dictadura a la recerca de treball. Ara és el Règim del 78 en crisi el que ens expulsa. Un model productiu al servei de banquers criminals que desnonen a les famílies de les seves cases i d'empresaris corruptes que compren i corrompen governs, un model productiu basat en l'especulació, el totxo i el turisme al que no li importen les persones.
Perquè els governs del Règim només tenen una estratègia: fer ús de l'emigració com una via de reducció de la desocupació. La manca de voluntat política de dir les coses pel seu nom, l'absència d'organismes que facin un registre seriós i fidedigne de les dades actuals d'emigració i els repetits intents del Govern central i els governs regionals del PP a desvincular la crisi econòmica i l'emigració, només obeeixen a aquesta estratègia. Mentrestant, el Govern finança l'estafa de la crisi injectant més de 500.000 milions en ajudes i avals a la banca sense que s'entrevegi cap millora econòmica i de creació d'ocupació.
Davant d'això, milers de joves s'han organitzat a l'estranger demostrant que la lluita també traspassa fronteres. Allà on aquests milers d'exiliats i exiliades estan, és on ha sorgit la Marea Grana. Nascuda a l'escalfor dels moviments socials a l'Estat Espanyol, avui es configura com l'espai d'organització i resistència a l'exili, que cada dia denuncien des de l'estranger les causes que els han portat a emigrar, reclamant una sortida digna a aquesta crisi. Per això, des de Joves d'Esquerra Unida volem manifestar el nostre suport al que sembla serà una mobilització creixent organitzada des de l'exterior.
Alhora, és curiós i hipòcrita veure com alhora que milers de joves espanyols i espanyoles omplen els aeroports i estacions de tren per buscar-se la vida en altres llocs , portant a la maleta el futur del país , s'instal · len ganivetes en les fronteres amb l'objectiu de ferir a les persones migrants que vénen d'altres països. Què diríem si els governs d'Alemanya , Anglaterra o França posessin a les seves fronteres ganivetes per evitar que entréssim les i els milers de joves exiliats? Com es pot defensar des d'un Govern la posada de ganivetes a les fronteres del sud mentre milers de joves del seu país travessen al mateix temps les fronteres del nord? Perquè qui s'amunteguen a les fronteres del sud anhelant entrar al nostre país fugint de les dramàtiques situacions dels seus llocs d'origen , no són diferents dels que ens veiem abocats i abocades a exiliar a l'Estat Espanyol. En els seus ulls es reflecteix la mateixa por i la mateixa incertesa amb què les i els joves vam arribar a les destinacions d'acollida, però amb una grandíssima diferència , ells es juguen la vida en l'intent de buscar futur digne. Les ganivetes instal · lades a les fronteres de Ceuta i Melilla fereixen, tallen i fins i tot posen en risc la vida de les persones, no són mesures dissuasòries, perquè la fam i la desolació traspassen fronteres.
Segueix sent curiós que no s'analitzin les causes per les quals una persona fa la seva maleta, deixa enrere la seva terra, la seva gent, la seva cultura, els seus projectes ... i s'embarqui en un futur incert i perillós però alhora esperançador perquè només es posa l'èmfasi en les conseqüències. Ningú diu ni assenyala qui són els culpables que aquestes persones no trobin en el seu entorn la manera per guanyar-se la vida i contribuir amb el seu treball a què la seva societat millori i evolucioni. Però és evident que hi ha uns clars responsables. Els culpables són la banca, les grans corporacions, el capital, que juguen amb les persones i manegen els països en funció de les seves pròpies necessitats de producció per obtenir més i més beneficis. La banca i les corporacions que donen suport dictadures, socaban democràcies i compren governs, perquè després aquests legislin en funció dels seus interessos de classe i no en benefici de la majoria social a la qual es deuen.
Segueix sent curiós que això no es faci, i no obstant això, s'assenyali al migrant com un problema de la crisi i no com a una víctima. Es criminalitza a l'immigrant que arriba, mentre es lloa la 'valentia' de l'emigrant que se'n va. Es construeixen presons il · legals com són els Centres d'internament per a estrangers (CIEs), com si fossin delinqüents per cometre una falta administrativa. Se'ls persegueix des dels serveis i forces de seguretat de l'estat en els espais públics simplement pels seus trets físics, el que són veritables batudes il · legals. Se'ls assenyala com a responsables de l'escassetat dels recursos públics, despojándoles de drets fonamentals com és la sanitat pública. En resum, se'ls criminalitza i estigmatitza, sense adonar-nos que aquest amic o amiga o familiar nostre que s'ha anat, pot ser vist en el seu lloc de destinació com un altre immigrant sotmès al racisme institucional del país d'acollida.
Des de Joves d'Esquerra Unida volem assenyalar avui que les migracions massives són fruit d'un sistema injust, aquest capitalisme ferotge que ens ofega, que expulsa del seu entorn a les persones ia més els criminalitza. En aquest sistema, hi ha culpables i volem que siguin ells els que paguin, no hem i no paguem, ni el deute, ni la crisi ni les seves conseqüències. Per això avui més que mai, tant les que vam emigrar al nord com les que vénen emigrant des del sud, partim d'una realitat injusta i per tant, d'un mateix marc de lluita. Per això, units i unides en solidaritat amb tota la població migrant animem a que allà on vagin s'organitzin i lluitin.
Perquè totes i tots som migrants!
0 comentaris:
Publica un comentari a l'entrada