Es confirmen els
pitjors temors. Malgrat la temporada estacional, i la disminució tímida de
l'atur en termes generals, segons les darreres dades publicades de l'EPA, la
pobresa ja és un efecte constant en el sector juvenil, i que confirma que el
dia d'avui tenir feina no garantirà el benestar, ni molts menys la possibilitat
d'emancipació del jovent.
El Govern del PP treu
pit i anuncia de nou “un tímid, encara que notable creixement econòmic en
línies generals que marca una nova etapa”. Però, són de confiança aquestes
declaracions? Anem a examinar-ho; un estudi realitzat pel Consell de la
Joventut d'Espanya, que correspon al primer trimestre de 2014 evidencia que la
majoria de contractes estipulats en menors de 30 anys correspon a pràctiques i
a temps parcial, augmentant aquests en un 55,72% respecte a l'any anterior a la
mateixa època.
Si ens fixem a les
Illes, aquestes lideren les estadístiques de l'estat respecte al creixement
dels contractes de pràctiques en un 119,80% respecte a aquestes altures el
2013, molt per damunt de les comunitats immediatament per davall, com puguin
ser La Rioja i Canàries. Sols un 20% de la firma d'aquests contractes de
pràctiques acaba finalment en una nova rúbrica de contracte millorat amb
garanties, i en tot cas, molt mínimament ho és en forma indefinida, essent
aquests un 7,7% del total.
No ens podem oblidar,
que a tot això se suma la importància de la dramàtica evasió de joves cap a
països estrangers, que es va incrementant any rere any, al ritme de les
polítiques de la Troica, en connivència amb el govern espanyol, sumís davant el
cop d'estat econòmic i financer dels organismes europeus. Sols el 2012, la quantitat de joves que emigraren a la
recerca d'un futur millor augmentà un 5,72%.
Si la Troica ens deixa
un solar a base de les seves polítiques anti-socials i austericida, al jovent
sols els hi resta una sol·lució: la mobilització i l’ organització. El jovent
ha de ser la punta de llança d'un moviment social i anticapitalista, que ja
s'està construint, i que acabi per derrotar la dictadura dels mercats. Ens
neguem a servir permanentment als poderosos i posar tapetes i cerveses quan
vinguin a passar les seves vacances a costa de la nostra suor.
