La Contra-reforma franquista de Wert avança al ritme que augmenta la pobresa al nostre país. L'equip del ministeri d'educació i cultura té el propòsit inquebrentable de facilitar l'entrega de la gestió i les competències del seu camp de govern als lobbys financers, als consells d'especul•ladors i a la banca criminal, en definitiva. De fet, ho han fet sempre, però dia a dia es fa més evident.
Aquest equip de gestió de l'àmbit públic té una tònica molt marcada per la visió neoliberal dels serveis bàsics de la ciutadania, és a dir, necessiten respondre a l'interès del benefici acumulatiu per a les grans elits.
L'equip que porta el nou projecte de llei educativa, Ignacio Wert i Montserrat Gomendio, han anunciat aquests darrers mesos noves mesures que acaben amb la lògica seguida durant les darreres dècades, entre elles: la privatització del model de Batxillerat i la supressió de les beques d'estudis per instaurar préstecs bancaris amb alts interessos.
Aquestes noves mesures converteixen els instituts i les universitats en una sort de sel•lecció d'estudiants de la qual quedaran exclosos tots aquells que tinguin un poder adquisitiu insuficient a causa de l’impossibilitat de poder treballar, o bé perquè a casa els seus pares no els poden oferir i procurar als seus fills i filles les garanties de les quals fins ara vetllava l'educació pública. Tots ells, per tant, quedaran privats de la possibilitat de completar el seu cicle educatiu/formatiu en la seva totalitat i de la possibilitat d’accedir a un futur millor. Per altra banda, els i les que sí que tinguin l’oportunitat d’estudiar seran testimonis directes de com la qualitat educativa es deteriora a mesura que transcorren els cursos següents, la duració dels graus universitaris es veu reduïda de 4 a 3 anys lectius (cosa que també provoca una dificultat afegida a l’assimilació de tota la matèria en un temps menor), té lloc una ampliació de la duració dels màsters especialitzats d’1 a 2 anys (els costos dels quals obscil•len ja entre els 2000 i els 4000 euros de mitjana, i que poden arribar fins als 7000 euros), i eliminen la possibilitat a l’alumnat de realitzar les proves extraordinàries de recuperació al setembre, que ara passaran a ser irrevocablement al juliol sense tenir en compte l’opinió dels estudiants ni contemplar un consens previ amb el sindicat estudiantil. A més, durant l’ any 2011-2012 el preu de les matricules a la Universitat de les Illes Balears va augmentar un 9’7%. El següent any, 2012-2013, un 5%. Aquest darrer, és a dir 2013-2014, el preu va tenir un increment de 2’5%. Per tant, podem afirmar que durant els tres darrers anys el preu de les matricules han augmentat un 17%.
Nosaltres no som un sindicat, però és la nostra responsabilitat fer-se'ns ressò d'aquest atemptat mercantil cap al nostre jovent, fills i filles de treballadors i treballadores. Wert expulsa als fills i filles de família obrera perquè l’actual sistema impedeix tornar a regenerar el teixit productiu, i per tant, els hi “sobren” també estudiants, que es veuen llavors empesos a recórrer a l’exili en la seva recerca d’una oportunitat laboral. Animem als sindicats de cobertura majoritària social (UGT, CCOO,STE-I, Estudiantes en Movimiento, i altres) a lluitar de manera ferma contra la visió neoliberal del nostre sistema educatiu i que no cedeixin en cap concepte al xantatge de la seva especul•lació. Per a ser un en el moviment, cridem a la joventut a organitzar-se, a implicar-se i a posicionar-se totalment en contra d'unes mesures que afecten de ple en el seu futur, a la garantia dels seus somnis i esperances. Hem de demostrar que som la generació més ben preparada de la història, i ho hem de fer també a l'hora de lluitar activament al carrer. És també importantíssim lluitar per la preservació de les assemblees activistes d'estudiants als nostres centres d'estudi, en especial de la UIB. Els enemics de la joventut, a la qual menyspreen, no només pretenen mercantilitzar el nostre sistema, sinó també pretenen abolir el nostre dret legítim de protesta i manifestació que possibilitaren totes les conquestes passades en matèria educativa; dret del que, ara per ara, ens neguen i ens priven.
No ens cansarem mai de repetir que nosaltres volem una educació pública, universal, laica, integrant, de qualitat i en català!
